No sé si començar per donant-te les gràcies a tu, Jordi, per utilitzar les notes i així “motivar-nos” per a què anéssim a aquesta conferència o agraint-li directament al conferenciant l’estímul que ens dóna al mostrar-nos que la teoria no la trobem sols als llibres i en els teòrics de l’educació.
Després del pràcticum II, on la teoria es converteix en utopia, la decepció i la desorientació que vaig sentir va ser monumental i, no te pots ni imaginar, com necessitava la il·lusió que m’ha transmès Fernando García Páez al veure com, tota la teoria de la carrera, cobrava vida en la pràctica ja que, com he dit adés, les contradiccions trobades entre realitat i teoria van ser devastadores en el període de pràctiques.
Les TIC, al CEIP Walabonso, són l’eina que dóna vida al protagonisme de l’alumnat, a la seua concepció activa, a l’autoestima, a la il·lusió, a l’autonomia, a la reconstrucció del coneixement i, en definitiva, al triomf personal i social dels xiquets i xiquetes que participen en aquest projecte tan senzill, com extraordinari i innovador. La pàgina web del col·legi és la mostra de què una educació més ajustada a les necessitats individuals i socials és possible, així com una representació de l'aprofitament i les utilitats que li podem extraure a les TIC.
Amb un caire discret però ambiciós, “F. G. Páez” aconsegueix que mestres i estudiants es facin preguntes al voltant de la pròpia pràctica professional, preguntes silencioses ja que ens dóna vergonya sentir-nos tan incompetents o incapaços de dur a terme un projecte com aquest, quan ell el presenta d’una manera tan natural, coherent i funcional.
Així, com a conclusió, destacar entre els aprenentatges que n’extrac: a nivell conceptual, què és una educació sense fronteres ni murs; a nivell procedimental, que la utilització de les TIC no són una finalitat, sinó un vehicle amb múltiples aplicacions; a nivell actitudinal, que tot és qüestió d’implicació, realisme, il·lusió, creativitat i coherència i, a nivell professional, que l’aproximació entre teoria i pràctica és possible i que, com deia Freinet “sólo se aprende a nadar nadando”.
